RIVERDANCE

Nit Artistica la d’ahir.
Per fi RIVERDANCE, tant esperat espectacle irlandes que sempre havia volgut veure. Teniem les entrades des de feia gairebé dos mesos.
Va ser un dia dur a la feina, no se si era el temps, el fred, la pluja o que però vaig acabar una mica fins el cap damunt. Estava cansada i només pensava “espero no adormir-me al teatre”. Com que vaig plegar tard de la feina vaig pensar que no valia la pena anar a casa, estar mitja hora allà i tornar al centre.

Dit i fet. Carrer amunt, carrer avall, mirant botigues i frenant-me per no entrar a les de roba i no gastar, bàsicament. Ei! Uns noiets molt macos reperteixen CDs a tothom qui passa, n’agafo un tota sorpresa pequè tal i com està el panorama musical la cosa no està per regalar CDs.
Vaig pensar: calla que no sigui alguna secta o algo religiós... Ostres Marta com en saps!
Llegeixo la contraportada i posa: “demana’l i te´l donarem; el que busquis ho trobaras, truca a la porta i te l’obrirem per tu, Mateu 7.7.”
COLLONS!!!
Doncs si gent, és un grup de joves religiosos irlandesos que han gravat un disc i el reparteixen a tot Déu (i mai millor dit...jajaja). Ara me l´he posat a la feina, l’estic escoltant i realment canten de conya! Només espero que no tingui missatges subliminals i ja em vegi predicant pels carrers d’aqui 4 dies...jejeje..

Després de la Experiència Religiosa, vaig entrar a una botiga de Lenceria Fina..... Mare meva que horteres són les irlandeses en tema de roba interior...Estava tot rebaixadissim, calces a 1 euro!! VINGA!!! Ara que eren lletges de nassos...

Total, que ja havia fet prou temps per Riverdance. Em trobo amb els amiguets i entrem al teatre. És el Gaiety Theatre de Dublin, maquissim. Resulta que l´han reformat-restaurat com es vulgui dir, i des de llavors és el primer espectacle que fan.

A veure... com podria definir Riverdance.. La primera part ens vem quedar tots una mica “comooorl???” . La veritat no s’enten res, van ballant, diferents balls, canten entre mig, però en conjunt no tenia massa sentit. Va sortir una bailaora flamenquita i els irlandesos flipant... Una andalusa que venia amb nosaltres va dir que bueno, tampoc era tant bona.Ens vem quedar una mica decepcionats.
Comença la segona part. QUINA DIFERENCIA!!! Molt xula, de veritat... Dos negrazos ballaven claqué i entremig els irish fent els tipics passos irlandesos, les cançons maquíssimes, uns balls fantàstics i com sempre la música un deu!! Hi va haver un solo de gaita que em va fer emocionar i tot... Fantàstic.

Els dos protagonistes eren una mica del pal “què bo que sóc i que bé que ho faig”...Sobradissims vaya..Les noies pèl roiges, els nois irlandesos totals... en fi...
Però en resum, molt bo! De veritat.. Em va agradar molt.


I res...camí cap a casa, eren ja les 11 gairebé i encara no era de nit, encara hi havia llum. No plovia, que ja és molt... Dins l´autobús pensava en totes les coses que he fet des que sóc aqui.. Festes, sopars, barbacoes, museus, concerts, espectacles, picnics,excursions.... És un no parar, però s’ha d’aprofitar al màxim....No sé fins quan estaré aquí, així que al 100% en tot..

PD. A la parada de l’autobús vaig conèixer 3 noiets jovenets catalans que estaven a Dublin per apendre Anglès. La ciutat està plena d’estudiants, això em va fer recordar per un moment, que estem a l’estiu, cosa que és fàcil de recordar en aquest país.