BETTER TOGETHER

dissabte, de febrer 17, 2007


DUBLIN, 1er DIA

Semblava que no arribaria mai el dia i aqui estic. Les 9 del vespre hora irlandesa, asseguda a un silenciós menjador d'un alberg, escribint les primeres batalletes.
Tot comença a l'aeroport,on després d'una gran despedida ha arribat el moment d'embarcar i després l'espera de 2 hores. L'avió ha vingut en retard i realment m'ha putejat una mica això!! Després les turbulències...deunido! Però com a campiona que sóc ho he superat i ja em teniu agafant un autobús amb totes les maletes i cap a l'alberg. M'he colat d'autocar i ha fet una volta d'una hora!!! A cada carrer que girava jo buscava el nom al mapa i res...però el meu GPS intern m'ha dit que anavem bé i no sé com he arribat a la meva destinació. Arribo a l'albert i entro a l'habitació que em tocava. Hi havia un bulto enorme dins un llit i he deduit que era una noia que dormia...no s'ha enterat de res i mira que he fet soroll eh! Llavors he conegut la meva companya de llitera, la Lyn d'Escòcia, sembla maca però una mica marranota...tot ho té al terra..M'ha sorprès que el meu llit no estigués "ocupat" jejeje
I dos nois mes que no sé en quin idioma parlen...però són divertits!!!
He dinat- berenat-sopat a un restaurant txec-chec o com s'escrigui!! He demanat una aigua "water" i la cambrera que sap tant anglès com jo de rus, no m'entenia!!!!! WATER...WATER nena...MINERAL WATER...JA l'hem feta bona...allà mineral water és aigua amb gas...quin fàstic... Ara ja sé com ho he de demanar el pròxim cop...
I res.. avui a dormir aviat. He refusat una festa...Sóc a Dublin, ja ho sé i precisament per això crec que el millor que puc fer avui és anar a dormir dora i descansar, que si algo tindré aquests mesos seràn festes....

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Ho has aconseguit Teta!
Jo no en tenia cap dubte, tot el que et proposes ho aconsegueixes, ànims que tot anirà molt bé.

Encara q no t'ho sembli et trobaré molt a faltar, aprofita-ho

T'estimo,

Sílvia

2/17/2007 10:14:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Ei, Marta. Ja estàs a Dublin.
Això que dius de l'aigua a mi també em va passar el mateix. S'havia de dir still water sinó te la donaven amb gas. Ja veuràs com anirà tot bé. Si hi ha tants catalans a Dublin vol dir que tampoc s'està tan malament, oi?

2/18/2007 10:18:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Crec que aixo d'arribar al hostel a deshora, trobar-nos sols, compartir habitacio, etc. tots i hem passat. Pero al cap d'un temps quan tens casa i feina gairebe que te n'oblides.

2/19/2007 02:43:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home