SANT KOEMAN

El 20 de Maig de 1992,Ronald Koeman va marcar el golàs que portava el Barça a ser CAMPIONS D'EUROPA!!! Recordo que jo feia 4rt d'EGB a l'Escola Anunciata, quan tots contents per la victòria del Barça vam convertir la classe en un petit museu blau grana. Els "dibuixos lliures" penjats a la paret i els murals de la primavera van guardar-se en un calaix durants uns dies, per deixar lloc a samarretes, banderes, mitjons, calçotets i paraigües del Barça.

15 anys més tard em trobo a Dublin, un dissabte molt primaverenc jugant un partit de futbol amb els catalans. Samarretes taronges no hi van faltar, ni tampoc una falta al minut 111, conmemorant el momentàs Koeman, per tots nosaltres, SANT KOEMAN.

Dissabte 19 de Maig, Bushy Park. Comencem a fer els equips amb el Marc i el Sergi com a capitants. Em va fer molta gràcia veure tothom tant equipat, les bambes, els pantalons curts, les samarretes... LA PILOTA! L´hem portat??? Si si...tot controlat. Comença el partit. Com molt bé van dir molts, semblava un partit de pati d'escola, tots darrera la pilota. Ni tàctica ni res tu! Allà tots corrents, patinades i cops de cul a terra, molts "piscinerus" que queien expressament i dues fotògrafes que no es perdien cap detall.
Recordo un moment en que van xutar la pilota molt amunt i se'm va acudir la cosa més intel·ligent del món: rematada de cap. Només us dic que encara encara noto el cap com em vibra!!

Van haver-hi gols i tot eh! no us penseu que no hi ha nivell... La Marta Stoichkov sense anar més lluny va marcar un golet i tot!!! UEEEEEE!!!!!!

Atenció !!! comencen a caure gotes, bé no passa res...seguim jugant. Un moment, un moment...Sembla que la cosa apreta!!!!!!! Ens va caure un xàfeg que deunido...Tots amagats sota els arbres, amb les jaquetes posades o el que varem trobar, esperant a que aquell núvol negre passés ben depressa i poguéssim continuar amb el partit. Va sortir el sol finalment i no us imagineu la sensació que vaig tenir, tornant a jugar amb la roba ben molla però aquell solet que picava prou com per assecar-nos les samarretes de seguida. Cal dir que ahir més d'un (jo inclosa) teniem les galtones ben vermelletes del sol que havia caigut. Això és irlanda, ara et mulles, ara et cremes...

Arriba el minut 111 del partit (crec que ens el vem inventar, però vaja...). Sergi Koeman, va fer el xut de falta sense massa èxit, això si...però el record al nostre Ronald va estar per uns moments en els pensaments de tots els catalans i catalanes.
Un cop va acabar el partit no van faltar les fotos, la Maria que sen´s va lesionar el genoll intentava celebrar la victòria del partit però es va tornar a fer mal! Maria dona...no et moguis!!!!!
Suats, cansats (rebentats alguns diria jo) vam abandonar el park amb un somriure a la cara, contents i satisfets pel partidàs jugat i sobretot, per lo bé que ens ho haviem passat.

Hora de dutxes, ens repartim en 3 cases diferents i fem torns per dutxar-nos i perfumar-nos, que els catalans tenim "classe i savoir faire" i a l'hora de dinar anem sempre nets i polits. La Barbacoa a casa la Rosa i el Sergi va ser tot un èxit. No van faltar els pintxitos i les hamburgueses, i sobretot l'all i oli de la Rosa!! Estavem tots afamats, alguns resacosos de la nit del divendres amb l'afegit del partit de futbol...

I després ...SESSIÓ DE FOTOS!! Per un moment vam ser els models de la Rosa i el Sergi que ens van tirar mil i una fotos, maquíssimes per cert.
I què més us puc explicar que no sapigueu ja?? Bailoteos, Quim desmadre i coses varies fins que es va fer de nit.
Altra vegada un dissabte per recordar.

(Aquest cop més que res per les agulletes que tinc, que em duraran tota la setmana i em recordaré del partit)