Imagineu que durant 15 minuts esteu a una illa deserta. Completament deserta, sense ningú, ni animals ni res. Després torneu a la vostra vida.
Esteu sols a la illa. Oblideu els rols que teniu com a mares, pares, fills,companys de feina, amics, germans, etc. No penseu en com sou en la vostra feina, ni amb la relació amb els altres, ni com us comporteu en determinades situacions, RES. Només sou vosaltres. De l’1 al 10,quina puntuació us posarieu???

(Ara m’espero un ratet perquè hi pogueu pensar, llavors continueu llegint i veureu perquè he començat el blog d’avui amb aquest exemple).


Aquest és el cas que ens van presentar aquest dijous als treballadors de l’empresa on treballo en un dia que ells anomenen KICK-OFF que vindria ser un dia lúdic-laboral on es fan xerrades, dinars, activitats, etc per a conèixer els progressos de la companyia, els diferents departaments, els objectius assolits, etc així com també una oportunitat per sortir de l’oficina, conèixer als companys dels altres departaments amb els que no treballem normalment, etc.

El dia va començar a les 8 del matí i per alguns va acabar de matinada. Vam anar a un hotel de Dublín, en una sala ENORME plena de taules rodones amb el nom de cadascú. Jo pensava que seria més tipus conferència però ni de bon troç… Ens van barrejar a les taules per tal que poguéssim parlar amb gent de dierents departaments. Us asseguro que se’m va fer molt raro tot allò, aquella sala plena de “bussiness man/woman” i la Marta allà al mig…Parlaven de marqueting, de ventes, l’increment del dólar, i tot en anglès.. No us imagineu com l’he millorat en 2 mesos!!! En fi, realment puc dir que m’està passant cada cosa aquí a Irlanda que no m’hauria imaginat mai que viuria. Tornem a lo que anavem… Al matí els parlaments dels responsables de cada departament. Per a que us feu una idea era com un miting polític. Hi havia un escenari amb una pantalla i ara no sé com es diu això, …bé, aquesta taula de fusta on es recolzen els poltics quan parlen i hi tenen el got d’aigua. Carai!! Com es diu això?? (Silvia, segur que tu ho saps!!)

Doncs després dels parlaments, vam dinar al mateix hotel i vam tornar a la sala on un “Speaker” ens va entrenir durant més de dues hores. Un speaker en aquests tipus de esdeveniments d’empresa és una persona que et fa una xerrada dinàmica sobre algun aspecte que pugui interessar als treballadors però sense entrar en cap departament, més aviat en termes generals. Sé que sona una mica rebuscat … Vam parlar de valors, prioritats en la vida, pendre riscos i diferenciar-los dels sacrificis. Realment per mi va ser molt interessant (Psicòlogues!! Vaig pensar en vosaltres perquè us hauria encantat!!). A molta gent li va semblar aburrit però molts altres també com jo els hi havia agradat molt. Potser perquè són temes que a mi m’agraden i també perquè són per TOTHOM, treballis en l’àmbit que treballis. Crec que calen més xerrades com aquestes amb gent així, gent que VIU nomé per la seva empresa i per ells l’èxit i els diners és el més important en la vida. En resum, una activitat per a PENSAR.

Tornem a l’exemple?? El Paul era l’home que portava aquesta part de la sessió. Parlava tant bé, divertit, original i feia que t’hi enganxéssis al que estava explicant. Ens va presentar doncs l’exemple que us he resumit al principi. Evidentment ell ho va explicar molt millor i amb més calma. Un cop tothom es va pensar la seva puntuació va dir:
“ Els que us hagueu puntuat amb un 10 aixequeu-vos i poseu-vos a la dreta. Tots els altres amb una altra puntuació diferent a 10, aneu a l’esquerra”

Quina puntuació us heu posat vosaltres? Haurieu anat a la dreta o a l’esquerra? Sembla clar? O teniu dificultat en decidir com us puntueu? Abans de seguir i explicar-vos el què va passar en aquella sala, si cal torneu a llegir el plantejament del problema.

Doncs bé… la Marta Gainer es va aixecar i es va posar a la dreta, amb els del 10. De tots els que erem en aquella sala, uns 30 o 40 ens vam posar a la dreta i tooooota la resta a l’esquerra. Ens miraven en cara de “però que sobrats que aneu no?”… Hi havia una mica de tensió sobretot perquè no acabavem de veure de què anava allo. Llavors, i ara bé la part interessant, el Paul va dir que ens donaria un microfon a cada grup (imagineu quants erem i lo gran que era la sala perquè anavem amb microfons!!) i el què haviem de fer era convèncer als de l’altra banda a que es passessin al nostre grup. Va començar un noi que es diu Rory dient que:

“ s’ha de ser molt arrogant per pensar que ets un deu i que tot ho fas bé en aquesta vida. Tots la caguem, i no sempre estem orgullosos de nosaltres mateixos, així doncs no et pots considerar MAI un 10”

Els del seu grup el recolzaven dient que molt bé, que tenia raó i ens miraven amb cert despreci. Llavors no se com, ni perquè vaig demanar el micro. Ara mateix ho estic escribint i al recordar-ho tinc una cosa a la panxa dels nervis, perquè m’adono del què vaig fer i no em crec que fós jo la que ho fés.Ja sabeu que sóc molt atrevida i que no em fa por parlar en públic però el què vaig fer dijous a la tarda davant aquelles persones mai hauria pensat que fós capaç de fer-ho. Vaig agafar el microfon i davant de tota aquella gentada vaig dir:

“ Si he entès bé l’exercici, crec que si, en aquesta illa estem sols. No hi ha ningú més. Durant aquests 15 minuts, si deixem de banda com treballem a la feina, com ens comportem amb els postres pares, fills, germans, oblidem si som bons amics, bons veïns, etc…Si treiem tot això que ens queda? Doncs només som nosaltres. Tal i com som. En aquest cas, qui és millor que qui? Si trec tot això, només quedo jo, i jo sóc així. SÓC AIXÍ. Rory, està clar que cap dels que som aquí ens sentim com un 10, jo no em sento un 10, però ho sóc. Tu ets un 10 també, tots els que estem aquí ho som, TOTHOM és un 10.”

Es va fer un silenci i llavors els del meu grup varen començar aplaudir i cridar!! Els del grup contrari també van aplaudir i es van començar a passar al nostre grup!!!! Jo em vaig adonar del què havia fet i us asseguro que la sensació que vaig tenir en aquell moment no sé com explicar-la, no m’havia passat mai una cosa així. Va ser un dia molt interessant, i la conya del 10 encara dura entre els companys de la feina com el Rory que em va veure que sortia a fora al carrer amb els que fumaven i em diu: vas a la zona de fumadors?? Ja no ets un 10 Marta!!! :D


Bé, m’ha semblat una cosa proa interessant com per explicar-la aquí al blog. Sé que és molt llarg i potser s’ha fet pesat però calia explicar-la amb detall per tal que l’entenguéssiu bé i no pensessiu com el Rory, que erem una colla d’arrogants!

El dia va continuar amb sessions més petites per a cada departament. Amb la tonteria vam estar des de les 8 del matí fins les 6 de la tarda, deunido! I després ens portaven al centre de Dublín a sopar i al teatre. Jo aquesta part me la vaig saltar. Ara direu que després d’aguantar totes les xerrades em vaig perdre el millor…Ja ho sé.. Em vaig dir a mi mateixa quan vaig arribar aquí a Irlanda que mai diria que no a un sopar, a una festa a qualsevol oportunitat de conèixer gent nova… Però la ocasió s’ho valia. Aquella mateixa nit em vaig canviar de pis. A les 9 del vespre agafava les maletes i cap a Cork Street, on tinc un pis que és una passada! El meu company no hi era, però em va deixar una nota que deia: A la nevera hi ha cervesa, ataca!

Crec que ens portarem bé!! Ahir el matí em vaig llevar molt dora, la primera nit al pis nou i havia dormit com una reina! Ell es va llevar amb una ressaca impressionant i em va dir: dona’m 5 minuts i marxem junts. I vaig anar a la feina amb cotxe!! Treballem els dos a la mateixa zona, una espècie de polígon on hi ha totes les empreses, hotels, etc.
Gran dia ahir, però a la nit estava cansadísima i vaig anar a dormir a les 11. I aquí em teniu amics, un dissabte a les 8 del matí escribint tot això,.. Per què no puc dormir mai al matí?? Jo també vull fer com tothom i quedar-me al llit fins les 10 o les 11….però no puc, estic masa desperta i després de dinar em ve la son. Grrrrrrrrrrrrrr….A vegades m’odio a mi mateixa per ser així….. (però sé que sóc un 10!!! ) jajajajaja

Fins aviat!