REFLEXIONS DE LA VIDA A DUBLIN, UN DIMARTS DE JULIOL

(AMB SOL)

Normalment vaig a la feina amb cotxe. Ultimament, per motius tècnics que no venen al cas, agafo l'autobús. A les 6.50 ja sóc al carrer, surto de l'edifici i cada dia em trobo un noi que també va a treballar a la mateixa hora. Li aguanto la porta i em diu un "thank you" molt rialler. Ell continua carrer amunt i jo vaig a l'altra vorera. Quan passo per davant de l´hospital passa una veina corrents que viu als mateixos apartaments que jo, cada matí plogui o no la noia va a córrer. L'admiro tu!!!

Ja quan giro a l'esquerra passa una senyora cada mati molt arreglada, sempre porta les sabates i el bolso a conjunt, ulleres de sol i molt pintadeta. Em cau bé.

Ja sóc a la parada del bus. Cada matí la mateixa gent, les dues senyores irlandeses, dues de poloneses, un noi irlandes i la marteta. Primer passa el bus 17 i als deu segons arriba el 19. Tots pugem en aquest. La senyora irlandesa (la més gran de totes) sempre vol ser la primera a pujar... Seuen les dues juntes i jo sec davant seu, sempre al costat d'una noia molt joveneta amb cara de son.

Cada dia el tragecte se'm fa més curt... Baixem de l'autobús, la senyora irlandesa (la més jove) també baixa a la mateixa parada que jo. Caminant pel carrer desconecto de tot i vaig pensant les meves coses. Si és dilluns segurament pensaré en com ha anat el cap de setmana, contaré les pintes que m´he begut i em diré a mi mateixa "aquesta setmana, de tranquis Marta...no pot ser!". Si és dimarts segurament pensaré en el capítol de la serie que fan a la nit, i ....a partir de dimecres ja planejo el sarau pel cap de setmana.

Passo per davant una cafeteria. Cada dia hi ha el mateix home prenent el seu cafè, a la mateixa taula i a la mateixa cadira. Sempre mira al terra, fumant i tot pensatiu. Me´l miro cada matí i penso: aquest senyor treballa??

Enfilo carrer amunt i el noi que reparteix els diaris somriu i diu "good morning" tot donant-me el "metro" ( si si...també tenim METRO aqui, pero el diari, no tren). Sap que sempre li agafo i també li torno un "good morning" somrient, aixo si no plou i m´he ben remullat!

Quan arribo a la feina, un altre dia comença per mi. Good morning a tothom, som 4 gats aquella hora del matí.. Engego l'ordinador, activo el telèfon i em vaig a rentar les mans (el diari, el bus....ecs!!). Agafo un got d'aigua i comença la meva jornada laboral.

Aquest matí quan feia el recorregut per venir a la feina m'he adonat d'això que estic explicant ara. Fer el mateix cada matí, trobar les mateixes persones... Això només vol dir una cosa, que ja fa temps que VISC aquí, ... (bé...tampoc he descobert cap cosa, de fet hi porto casi 5 mesos, però em refereixo a que ja formo part d'aquest grup de persones que aixeca el pais cada mati!!! :D )

Mai m´he sentit una estranya a Dublin, de fet mai he notat que hi estigués com a turista, sinó com a una habitant més a la ciutat, però aquestes petites coses de cada dia et fan adonar que hi tens alguna cosa més que un pis i una feina...

Avui fa sol, m´he atrevit amb les sandalies i la maniga curta avui... A veure que passa.

PD: L´home del cafè avui no hi era, que raro... M´hauria de preocupar???