(AIXÒ HO VAIG ESCRIURE AHIR, PERO FINS AVUI NO HO HE POGUT PENJAR)

LA VIDA A DUBLIN, capitol 1

TAXIS I SUPERMERCATS

Ja se sap que quan es va “a l’estranger” solen passar coses rares, poc habituals… Fins aquí estem d’acord, però també penso que hi ha altras coses que haurien de funcionar a tots els països igual, no creieu? El blog d’avui va dedicat als TAXISTES i als SUPERMERCATS.

Abans però, us explico com va anar dimarts a la nit..

Al vespre vaig anar a casa un amic (NOEL, pels qui el coneixeu) a menjar els típics “pamcakes” del dimarts següent al carnaval. Tant típics que jo (pobra ignorant) mai n’havia sentit a parlar…. Total, que quedem a casa el Noel i allà teòricament són 4 vivint al pis, però a la cuina només hi havia la Stephie i la Renata. Els respectius novios, Shane i Noel, al sofà mirant el futbol, amb els peus a sobre la taula una birra a cada mà. “Comenem bé! “- vaig pensar jo…

Davant els fogons em trobo a la Renata, una noia hungaresa amb una samarreta del Superman descolorida i unes galtes vermelles com la Heidi. Es veu que la pobra va anar a comprar els ingredients pels pamcakes (rollo creps) tota sola!! Va tornar a casa amb 5 kilos de farina, 50 OUS (si si… 50 ous!! ), el sucre, la llet… no em va estranyar que estigués tant vermella…pobreta!

I allà ens vam arremangar les 3 noies per preparar aquests típics “creps”. La veritat és que a mi la boca ja se’m feia aigüa, pensant en el sopar que ens esperava.

Quan vam començar a sopar, si és que se’n pot dir sopar, erem uns 12 al pis, 5 noies i 7 HOOLIGANS cridant al sofà… La pobra Renata va posar la plata de pamcakes sobre la tauleta, els nois, que es van dignar a treure-hi els peus, van ATACAR literalment.

Heu vist la pel:lícula “ 7 núvies per a 7 germans”??? Doncs em va recordar a aquella escena on la noia prepara durant hores un gran sopar i els guarros dels nois ho devoren. Doncs bé, va venir a ser una cosa així. Jo flipava, us ho juro…sort que em vaig espavilar sinó em quedo sense també!!

Els condiments…és lo millor del món! Jo me l’hauria preparat de pernil dolç, formatge i després un segon ja més dolcet. Doncs ells directament amb la Nutela i el què és molt típic, sucre i llimona!!! AIIIIXXX Ens hem deixat la llimona!! No patiu que el Noel en va a buscar al supermercat.

No sabia si era la meva imaginació o era de veritat, però quan em vaig fixar en com s’ho preparaven em va semblar veure per sobre la taula una llimona de plàstic!! Jo em vaig descollonar de riure del pal “de que vas Noel” i el pobre em va mirar amb una cara tot sorprès! De cop agafa la llimona de plàstic i li treu un tap i comença a sortir el suc a raig…. Que FORT! Són uns friquis dels pots i potets..mai havia vist una cosa així..

També vaig probar la típica “manteca de cacahuete”que visualment fa molt fàstic però de gust està prou bona……

Total, va anar molt bé i va ser divertit, els nois al sofà i les noies a la cuina..que bé eh???

Al marxar vaig contar unes 30 cerveses buides sobre la taula, això si, sense contar les que es van beure durant el partit… En fi…

Aquesta nit passada ha estat de despedides. De pura casualitat els que he conegut a l’alberg aquest dies marxaven avui, cadascú per la seva banda, jo incluida. El guaperes de recepció m’ha pujat la maleta a dalt i ha cridat un taxi…Agafeu-se perquè ara ve lo bo…Encara ric sola!

El taxista (irlandès de cap a peus) entra a l’alberg i va per agafar la maleta i jo que li dic CUIDAAAOOOOO

Jeje no…..li he dit que anés carefully perquè pesava una miqueta.

L’home l’agafa i s’ha quedat amb l’esquena clavada dient JESUS!!!!! ( o sigui “ jiiiisess” ) A mi se m’ha escapat al riure.

L’home que em mira i em diu:

“ Are you carrying a body here?” O sigui…hi portes algú aqui?

I jo molt catxonda que li dic

“Si, ahir em vaig carregar a un tio, però vostè no digui res eh…Arranqui ràpid i no faci preguntes”

El tio que es descollonava. Si si…tant riure tant riure però bé que l’hem liat.

Aquí és costum de seure a davant al cotxe, al costat del taxista però a mi se’m fa raro encara, així que he pujat al darrera. L’home s’anava girant i no sé pas que em deia perquè entre el soroll de la radio i que parlava tant depressa…A més, parlava mirant endavant i després es girava. Jo li deia que si a tot… Només entenia la última part de la frase.

Taxista: un hrowilsnc.kjhgneid.mcal, right?

Marta: yess….

Taxista: frn .ijaWSÑDOCkj.amfdm k.vc, isn’t it?

Marta: yes…

I així una bona estona més. De fet el meu pis estava a només 5 minuts en cotxe però de cop l’home em pregunta, bueno…tu hi saps anar a aquest carrer o que?

I clar, jo seguint-li la broma li dic; si home si,…ara a la següent tiri a la dreta

I va i gira a la dreta!!!!!!!

He flipat….

Taxista: estàs segura que és per aquí?

Marta: més o menys… no se, suposo …

Taxista: malament anem si no saps on vius…que no hi has estat abans o que??

QUE GRACIOSET…per un moment he pensat que seria una càmara oculta d’aquestes dels taxis… És que el tio reia i no se, feia com si fós normal, però de bon rotllo, m’ha caigut bé!

Hem donat mil voltes i al final li he dit: Aviam..pari el cotxe. Ha parat en doble fila, ha posat els intermitens i jo he tret el mapa del bolso.

Li he dit:

Marta: ARA SOM AQUÍ i jo vull anar AQUÍ.

I em diu…

Taxista: ahhhhh doncs perquè no m’ho has dit abans, hem fet molta volta i no calia…….

OSTIAAAAAAA…culpa meva!!

Arranca al cotxe i com que el portal del meu pis estava a l’altre sentit diu:

Bé, ara farem una coseta…..

I HA GIRAT AL MIG DEL CARRER…quin riure…. A més, treia el braç per la finestra com si fós una emergencia…

Ha estat tot un festival….encara ric ara. Si mai estic amb la moral baixa, agafaré un taxi.

Després arribo al pis, però ha anat tot tant bé que no té cap gràcia (millor millor eh!!!), Em refereixo a que la gent és normal, almenys de moment, i no fan coses rares per explicar-les.

Vinga…i després he anat a comprar. De fet ara arribo i encara ric sola.

He anat al Lidel (si si..el mateix). Es veu que estava a tocar i jo he fet un tour per Dublín, en fi…. Arribo al Lidel i agafo un carro, poso l’euro i em trobo una fruita i/o verdura rarísima, no l’havia vist mai i ja em teniu allà la mig cridant: Senyooooraaaa que es deixa aixòooo

I la dona, super educada irlandesa com era ella m’ha dit com 200 vegades thankiu amb una boca de pinyonet…

..

Bueno va…a comprar!!! He pensat que no seria tant difícil, avui només calia comprar lo més necessari: pa, ous, pasta, formatge, etc. M’hi he estat moltíssim… sobretot llegint etiquetes. He comprat un pernil salat que a la tapa hi posa: JAMON SERRANO i hi ha un toro i un torero..He estat a punt de deixar-ho, ja més que res per ideals propis però al final me l’he quedat en vista del gran sortit d’embotit. Vinga, a la saca. He agafat un paquet de crosants NORMALS! Si si…costa molt trobar alguna pasta que no porti deu quilos de mantega ni panses enganxades, llimona,etc. He agafat una bossa d’aquestes d’enciam que feia bona pinta però després nhe trobat una de millor, així que l’he tonat l’altra a la nevera…Després el formatge, l’oli …Tela amb l’oli. Li demano a la noia on era (era imposible de trobar-lo) i m’ha assenyalat el prestatge. He agafat l’ampolla i allò més que oli semblava lleixiu. Gràcies adeu!

Però he recordat que si estava al Lidel era precisament perquè m’havien dit que allà hi havia oli d’oliva a bon preu. Així que toooorno amb la noia i li dic: Aviam , OLIVE OIL i diu ahhhhh Oli d’oliva!!! (m’ha fet gràcia pq era com: ahh oli normal,del bo).

He mirat al carro i m’ha semblat que em faltava alguna cosa: els crosants??M’he adonat que tenia dues bossetes d’enciam …Em temia el pitjor... Total, que se m’acut anar a mirar a la nevera i allà entre els enciams i els iogurs hi havia un paquet de crosants !!!!!!!! No puc escriure més, m’estic tronxant!

Bé, he de dir que mentre escribia això el meu company de pis (que bé que queda això) ha flipat en veure que reia tant, així que també li he hagut d’explicar… Ai , ho sento és que no puc parar de riure…..Pobres crosants!!! Lo millor però ha estat la cara que ha posat un noi quan ha vist que agafava els crosants d’allà, amb el plàstic ben entelat pel fred!

Ei noi, això si que són crosants frescos!!!!!

Ei no puc parar de riure, avui vaig a veure el Barça, demà continuo……