MONEY MONEY

Good morning in the morning!
Avui és dimecres i tinc festa a la feina!!! Yohoo…jo pensava que llavors si tenia festa avui voldria dir que em tocaria treballar dissabte o diumenge…doncs tampoc!!! Els caps de setmana no treballaré mai, en principi. Així que treballaré 4 o 5 dies la setmana, cobrant cada divendres el què a Barcelona cobrava a final de mes per arribar tardíssim a casa… Quin canvi eh??
Ahir va ser el meu primer dia a la caixa. Tela amb la botiga perquè no només va ser apendre a cobrar amb “cash” o amb targeta sinó que aquí a Irlanda es flipen una mica i quan vas a comprar pots pagar amb tarjeta i a la vegada pots treure diners com si fós un caixer. És a dir, em ve una dona, paga uns pantalons de 40 euros amb targeta i a més a més jo li dono 50 euros del calaix, i així la dona no ha d’anar a fer cua al caixer. Alucinant no?? Doncs no només això.


Després em ve una senyora i em diu:” vull 20 euros pel mobil” . I jo pensant: I jo també, no et fot!! Doncs resulta que també es pot carregar el mobil per la caixa de la botiga, es pot pagar meitat en efectiu, meitat en tarjeta, fer tarjetes de regal en metàlic, xecs de descompte..Total, que més que a una botiga fashion sembla que estigui a un banc!!! Ahir vaig tocar més diners que en tota la meva vida.
Com compren les irlandeses!!!!! Mai hauria pensat que es feia tanta pasta en una botiga en un dia normalet, perquè ahir no hi havia massa moviment. Demà resulta que és el dia de comprar (com si ningú comprés en tota la setmana) i les botigues estan ofertes fins les 9 (potser per això la jefa m’ha donat festa avui, perquè demà fliparé un ratet..jejeje).
En resum, aquí us presento el rànquing de ventes d’ahir:
Amb el número 3…… TANGUES, CALCES i SOSTENS (una mica horeteres, tot s’ha de dir)
Amb el número 2……..LES MITGES!!! (la botiga té mil mitges de diferents colors i estampats i jo em preguntava: si compren tantes mitges, per què després no se les posen quan surten a la nit i fa tan fred???
Amb el número 1 (i producte estrella del dia)……. ELS PARAIGÜES (alucinant, en vaig vendre 30 de seguits)

Ahir després de la feina vaig anar a pendre algo amb un amic, ens vem posar a un dels 1000 pubs que hi ha pel meu barri i tocava un noi molt bo (musicalment parlant, es clar). Pobret…tothom passava d’ell i jo que em poso a aplaudir després de la primera cançó i em vaig quedar sola, tothom xerrant. Pobre..em va mirar i va dir: gracies!
El que va ser curiós és en un altre pub, el segurata em diu: quanta anys tens!!!!!! Què fort….Aquí l’edat mínima és 21 així que encara semblo més joveneta!! Caram caram…

En fi.. ara aprofitaré per anar a la Seguretat Social. Resulta que fa falta un número: el famós PPS NUMBER. Per tenir aquest número cal que tinguis pis per poder justificar una adreça. Per tenir pis cal tenir feina perquè molts llogaters no et volen si no poden assegurar que cobres cada setmana. Però per tenir feina et fa falta un compte bancari que només s’obté si tens el PPS number i una feina. AVIAM IRLANDESOS I IRLANDESES….ACLARIU-VOS!!!
És com un peix que es mossega la cua, però jo campiona com sóc, ho he fet tot al revés i ara aniré a fer-me el fantàstic número!!!!



Bé, han passat les hores i resulta que no puc penjar el què he escrit al matí, així que continuo escribint ara. Aquest matí quan he sortit de casa feia un fred i un vent que deunidó…A més, plovia. El paraigües evidentment ja ni l’he agafat…total, no serveix de res!! He caminat 10 minuts i quan arribo a la oficina em trobo un paper que deia que havia d’anar a una altre carrer. He agafat el bus, tot i que només eren 20 minuts caminant, però no volia arribar empapada d’aigua. Tot i agafar l’autobús he arribat a l’oficina ben molla però m’he hagut d’esperar tant estona que se m’han assecat els pantalons i tot! En serio….aquestes coses són internacionals, i a Irlanda també… Hi havia 7 finestretes però només funcionaven 3..Per sort, no he tingut cap problema amb la documentació i en menys d’una setmana tendré el número. M’he sentit una mica “sinpapeles”,alllà a la oficina era tothom immigrant: Polònia, Pakistan, Xina, Republica Txeca, Espanya, França, etc… En fi…és lo que hi ha. Després de la remullada i dels tràmits he fet algunes compres i he quedat amb la Miriam, una amiga de Barcelona. Aquest vespre he vist una película que m’ha impressionat moltíssim: VERONICA GUERIN. Els últims mesos d’una periodista d'Irlanda que es juga la vida per descubrir una xarxa de narcotraficants de Dublin. Va passar el 26 de juny del 1996, no fa pas massa. La peli de veritat que fa posar els pèls de punta. Va ser dues setmanes després de la seva mort, que el govern irlandès va canviar la constitució, es va crear la nova policía especialitzada en drogues i la gent es va conscenciar una mica més de la problemàtica. Com bé diu el final de la película: "tots els dublinesos recorden que estaven fent el dia que van assessinar a Veronica Guerin" . Impressionant, de veritat.