MALAHIDE

GRAN DIA!!!!
Estava esperant arribar a casa per posar-me les sabatilles i escriure al blog. No us imagineu quin dia he tingut avui ..i encara no s’ha acabat, queda la nit i avui realment promet…això ja ho explicaré demà…

Total, que he passat el dia a Malahite, un poblet de costa a uns 16 Km de Dublín, molt més maco encara que Howth. Hi he arribat en tren i només sortir de l’estació ja he trobat l’església. Sempre he pensat que encara no siguis creient, les esglésies són un lloc imprescindible de visitar quan estàs a un lloc nou, és una molt bona manera de conèixer a la gent que viu al poble. Mai millor dit… a l’entrada hi havia un cartell que deia que només podien entrar cotxes en cas de bodes, casaments, comunions, funerals, etc..però que la resta de dies de missa no. Allò estava a petar de cotxes així que m’he arriscat i hi he entrat.

Sentia unes veuetes de nens demanant perdó a Déu i he pensat!! Alaaa una comunió,però un cop a dins m’ha semblat més aviat una altra cosa, però no anava equivocada, era el dia de la primera comunió dels nens de la classe de l’escola. Tota la classe la feia al mateix dia. Mai hauria pensat que em podria emocionar tant en una comunió, m’he quedat fins al final!!! No té res a veure amb les de Catalunya, això ha estat realment una primera comunió i no un espetacle com es fa aquí, ho sento…

Per començar l’església estava a petar però m’he fixat que només hi havia els nens amb el pare i la mare, sense cosins, amics ni tiets..Pare, nen, mare. Dues noietes joves que indicaven als nens el què havien de fer, una iaia a darrera de tot resant i jo amb la motxilla!
Els nens anaven amb l’uniforme de l’escola, cosa que m’ha agradat molt perquè no anaven disfrassats. Portaven la camisa i el jersey del cole, pentinadets i prou. Els pares igual, anaven arreglats però molt normal, amb camisa, americana i ja està..Res de recollits ni maquillatges falsos. Estaven allà ben bé pel què tocava. M’ha agradat molt.

Com no, un cor impressionant de nens cantant, se m’han posat els pèls de punta, de veritat que m’he emocionat molt. Després els nens, d’un en un i acompanyats per un dels pares es confessaven per primera vegada. Que maco…tot i que se m’ha fet una mica pal,pq eren molts nens però ha valgut la pena quedar-se fins al final per sentir com cantaven tots…que maco, de veritat.

Després ruta turística pel poble, maquíssim. Tot verd, ple de flors, els carrers amb olor de mar… I he girat cua perquè volia visitar el mític Malahide Castle. He tornat a passar per l’església i atenció: UN CASAMENT!!!!!!!!!!! Tranquils que aquest cop m’he quedat a fora, no era plan de fer tant el xafarder perquè hauria cantat una mica… Però quin luxe de boda… Les noies evidentment amb tirants i sandàlies, avui era festa major amb aquest sol!!! :D

He anat finalment a veure el Castell…..el parc és realment impressionant, camps i camps verds…gent passejant, nens jugant, tennis, golf (tot gratuit… els hi sobre gespa!!).. Realment de película… No sé què dir-vos... m'he quedat molt impressionada perquè tot i que m'havien dit que era un poblet maco no m'imaginava que passés un dia tant fantàstic, suposo que el temps hi ha ajudat molt!! Porto un mes i una setmana a Irlanda i CADA DIA ha plogut, al matí o a la nit, però cada dia hi ha hagut un ratet amb ruixat... aviam què passa avui..

Malahide,....encara no està tot. Resulta que en sortir del castell hi havia un senyor amb una camera esperant, i no sabia a qui esperava fins que he vist arribar dues limusines... EREN ELS DEL CASAMENT!!!!!!!!!!!! M'ha fet senyals perquè m'apartés i m'he enfilat a un toronet pensant que tiraria recte. Total, que ha girat el super cotxe davant meu i he trencat el glamour de l'escena.... La limusina blanca amb els nuvis, els camps verds i jo allà badant.... Tindran un record per sempre, de fet m'honra saber que constaré en el seu video tota la vida!!