DUBLIN: La Nit

Després dels paraigües i la pluja avu fa un dia FANTÀSTIC, o potser hauria de dir que ARA MATEIX fa un sol impressionant, no hi ha ni un núvul...potser durarà poc, però ara per ara ni m'ho crec. Des que sóc aquí que no havia vist un dia així... I bé, quan m'he llevat, ara no fa massa, m'he preguntat: Per què avui que he de treballar fa aquest sol???? Els meus plans eren passar el dia a Phoenix Park,el parc més gran d'Europa i està a mitja horeta caminant des de casa meva... Doncs ahir la meva "manager" em va demanar si podia treballar avui i jo, li vaig dir que si. Ara quan m'he llevat m'ha vingut de tot perquè estic segura que demà que tinc festa, es posarà a ploure.



Aquesta setmana ha fet fred, molt fred. No em trec el gorro i la bufanda per res, i de guants no em porto perquè em molesten, però a vegades no hi sobren pas! Doncs bé, tinc la cara com cremada pel fred i les mans també molt seques i tallades... CREMA HIDRATANT A SAC!!! Però a vegades no n'hi ha prou amb la crema...L'altre dia vaig anar a la farmàcia perquè em donguéssin una crema... Se'm van obrir uns tallets als dits i no volia que se m'infectés. El farmacèutic molt maco, va resultar ser de València.. aixi que ja parlant en català directament...no sé però em va donar com una tranquilitat això de saber que el farmacèutic del meu barri parla català!!



A part del temps i tot això, quan m'he llevat he recordat que ja és el meu tercer dissabte a Dublin, com passen els dies!!!! Ahir a la nit per primera vegada vaig veure l'autèntic ambient nocturn a Temple Bar, és alucinant: nenes de 16 anys fent despedides de soltera perquè una d'elles ja està super embarassada i es casa, dones de 60 anys amb uns escots fins al melic i disfressades de conillet playboy,cuarentons super arreglats amb les canyes a l'esquena apunt d'atacar i així podria està escribint durant hores... Quina fauna! Sort que em vaig trobar al Jordi i la Valença de Barcelona...quina casualitat trobar-te amics per tot arreu....

Bé, vaig anar a un club a 5 minuts de casa, la veritat és que molt xulo. A l'entrada em demanen el DNI. No era el primer dia... cada cop que entro a un pub me'l demanen. Aquí la majoria d'edat està en 21, així que dec semblar 3 anys més jove. Abans potser m'hauria molestat, però ara m'és igual, fins i tot m'agrada!!!

FEMALE PARTY (o tal i com la va anomenar una que jo se... Sortida de Fèmines)

La festa va anar molt bé, jo tota ilusionada pq veig que un noi des de l'altra punta em mira i ve....ui ui ui... S'acosta i pobret, no estava malament però és que no l'entenia...no se pas que em deia. Es que no el vaig entendre. Només deia Tom, Tom Waits. I jo que li deia, vale i jo Marta, Marta Giner.. I ell dale amb lo del Tom Waits i senyalava al sostre.. Vaig pensar:

1- La cançó que sona és d'un tal Tom Waits???

2- El seu tiet Tom Waits viu al pis de dalt???

3- Demà segur que plou perquè ho ha dit el Tom Waits????



Vaig anar a buscar alguna cosa per beure per donar una volteta pel local i a que no sabeu a qui em trobo??? Doncs al meu farmacèutic valencià!!! :D Li vaig dir que el dit ja estava perfecte!!! Ja ho diuen que el món és petit... doncs si el món és petit, Dublin és un pet!


En fi... que vaig adonar-me que lligar amb irlandesos serà moooolt difícil. Primerament perquè és complicat trobar-ne un que visualment no faci mal d'ulls i si ets afortunada i en trobes un, hi ha el risc que vagin tant borratxos que no els entenguis de res, ara que com diuen ells.... "nosaltres no parlem amb les noies, la cagariem, directament ataquem i si s'emprenyen sempre pots dir que anaves borratxo..."

El més trist de tot és que realment és així... Ai...no sé de qui és la frase, potser la va inventar un tal....Tom Waits???