CAP DE SETMANA

Com cada dissabte, intento fer alguna cosa diferent. Aquesta vegada però no he sortit d’excursió ja que ha estat una setmana realment dura i necesitaba descansar una mica. Així que ahir no em vaig posar despertador però el meu rellotge intern es va disparar aviat com sempre em sol passar als caps de setmana!!!

Vaig anar a caminar una mica aprofitant que feia sol i que no semblava que anés a ploure! Amb la tonteria vaig caminar més d’una hora fins a Phoenix Park, el parc més gran d’Europa…té no se guantes hectàrees, el zoo a dins i no sé què més.. No sembla ni un park, tal i com em van dir ahir “és massa gran”. Vaig seure en un banc i vaig llegir una mica però feia molt fred, així que em vaig aixecar i vaig marxar. De tornada vaig fer trampa i vaig agafar el tranvía, no em veia en cor de tornar a fer la patejada una altra vegada.

Em feien falta quatre coses del super i vaig anar a comprar. De camí a casa però, em vaig recordar que a Temple bar hi ha un mercat artesanal cada dissabte, perquè us feu una idea és com la “Fira de la Puríssima”, amb formatges, carn, pastissos i OLIVES!!!! SIII Per fi he trobat olives ben bones!!!! Caríssim, evidentment, però ja se sap que aquests mercats tot i que van de hippies, et claven.

Vaig dinar i de miracle els meus companys de pis no hi eren així que vaig menjar com una campiona i aprofitant la tranquilitat i el silenci vaig fer una migdiada de més de dues hores, ja que la nit prometia i calia estar descansada. QUINA PASSADA! Quan em vaig despertar se’m va acudir mirar el mobil català perquè normalment el tinc apagat i em vaig emportar una bona sorpresa…Una bona amiga catalana estava a Dublín!!! Evidentment vem quedar de seguida, quina sorpresa!! Aquí teniu la Natalia, o la Nathalie com alguns la varem conèixer! Em va fer moltíssima ilusió retrobar-nos i especialment comprovar que les coses li van molt bé i que tot i que no ens veiem des de feia més d’un any, seguia tot igual, les mateixes bromes, els mateixos comentàris i el mateix sentit de l’humor que sempre! UN PETONET NATALIA!!!!

Tal i com em va dir l’Edu en el seu missatge, al vespre teniem una missió. L’agent Marta Harper 007 juntament amb la Noèlia, el Jordi i l’Edu es trobaven a l’Spire a les 7.30 però com em sol passar últimament, vaig arribar tard. No sé com m’ho fair aquí a Irlanda, però m’encanto, m’entretinc més del normal, o no calculo bé el temps i les distàncies… Total, que no es van enfadar massa i va manar a comprar al Dunnes el combustible per la festa a casa la Mònica, una altra catalaneta a terres irlandeses. Després de la compra que ens va portar una bona estona, vam agafar el bus i cap a la festa. Jo no tenia ni idea d’on anavem, així que si em deixaven allà sola, no hauria sabut pas com anar a casa…El barri realment molt maco, unes casetes molt ben arreglades i finalment, la vam trobar! La casa de la Mònica. La Festa!
He de dir que és una de les festes més rares i però més xules que he tingut en una casa, sobretot perquè tal i com va dir la Meritxell: és la festa en la que no m’he mogut del sofà i millor m’ho he passat. Vam beure, menjar, ballar, em vaig adormir, em vaig despertar, vaig beure, menjar, riure, parlar, més riure, fotos, menjar, beure, parlar, riure,… Hi va haver temps per massatges, confessions, autoconfessions, comparacions d’ulleres,reportatges fotogràfics, etc…


Allà les 4 vaig mirar el mobil i tenia un missatge de la novia d’un del pis. Em deia que si estava bé, que eren més de les 3 i encara no havia arribat al pis… APA!! EL QUE EM FALTAVA!!! Carai…quin control no? No m’ho podia creure, però m’ho vaig agafar com una mostra de preocupació per part de la noia i li vaig respondre dient que tot “molt bé” i que no patís. Vaya companys de pis que tinc. Cada nit és un interrogatori:
- On vas?
- Amb qui?
- Quan tornaras?

I el matí següent és un altre interrogatori:
- Com va anar ahir?
- A quina hora has arribat?
- Vas lligar?
- Ja tens novio?

Això cada nit, cada cap de setmana i jo que els hi responc sempre el mateix, que no recordo res…Ells queden impressionats pensant que sóc una “fiestera” i jo no dono més explicacions. Algun dia d’aquests els hi fotré un moc i segur que no em “controlen” més. Són uns xafarders. Pobrets… són més joves que jo, la seva més gran diversió els diumenges és jugar al monopoli i menjar patates. Uuuuu…quina emoció!!!

Tornem a lo que anavem…la festa. Va acabar bàsicament perquè els del pis volien anar a dormir, però hi estavem tant bé allà!
Aquesta nit he dormit 5 hores, m’he tornat a despertar aviat i no he pogut dormir més!!!!!!!

I aquesta tarda, us sorprendreu del què he fet. A veure si ho endevineu!! Pistes: no hi havia ni música ni alcohol!!! Jejejeje raro eh?? He anat a una galeria d’art! A una exposició de molts artistes on presenten els seus quadres i la gent amb pasta els compra al moment. Per uns moments m’he sentit rica, com tots aquells que corrien per allà, triaben, regatejaven, i compraven.
M’ha sorprès la gent, l’ambient. No diries mai que aquelles persones tenien tants i tants diners, anaven amb tacsans, bambes, sense res que aparentés “nivell”, ja m’enteneu. He flipat quan he vist davant meu una dona firmant un taló de quatre mil euros per dos quadres, de veritat que m’ha impressionat veure com en un segon aquesta dona s’ha gastat tanta pasta…”Quina sort” he pensat…No us negaré la temptació de treure-li el taló de les mans i sortir correns….
Però el més soprenent ha estat una senyora que s’anava passejant per l’stand d’un pintor d’Olot i just abans de tancar la galeria s’ha decidit a comprar un peazo quadre que jo no sabria ni on posar-lo. El preu era 2000 euros i ella volia 1900. El pintor li ha dit que li deixava per 1950 i ella tossuda que volia deixar-ho en 1900. Jo he estat a punt de dir-li que tampoc li vindria de 50 euros no?? A més, ens ha dit que ja n’havia comprat 3 aquest matí!!! No parava de repetir: el meu marit em matarà!! I jo pensava: home, doncs amb lo lletja i estúpida que ets ja et matava jo i em quedava amb les peles…
Total, conclusió, que la gent amb pasta pot arribar a ser ridícula: es gasta 6000 euros en pintura i llavors els hi ve de 50 euros….

Ja per acabar…aquest matí parlant amb la Júlia m’he enterat que ja és setmana santa. Sé que fa riure però de veritat que no ho sabia, pensava que encara faltava un mes…. Jo continuaré treballant a la botiga, ja faré les vacances més tard, suposo! Així que a tots els qui tingueu la sort de fer uns dies de descans, que vagin molt i molt bé! I si algun s’anima a veure com plou cada dia aquí estaré jo per rebre-us!