QUATRE DIES

Aquests dies tinc el blog abandonat... No paro de fer coses, també he dormit molt (com mai), últimes compres, quedar amb amics,enviar caixes,despedides.... no m´ho atrapo!!

Ahir vaig tenir un dels millors dies i una de les nits més especials a Dublin...Suposo que al ser la recta final tot és més intents, tot ho assavoreixo de manera diferent. No ho se, però després d'un matí força fred i amb pluja, va sortir el sol.

Havia quedat. Tenia un sopar força especial i estava una mica nerviosa. Mentre esperava l´'autobús em va passar una cosa que poc m´hauria imaginat. Em vaig trobar amb un amic irlandès, amb el qual portem 8 mesos intentant quedar...va ser tota una casualitat.... Em va agradar molt veure'l i ja vam quedar per demà.

Després del bus i el Luas (el tranvia) vaig arribar al lloc on haviem quedat, era encara aviat per anar a sopar així que vam fer temps. Una volta pel port, a Dun Laoghaire, música de fons i veient la posta de sol tot i que feia una mica de fred...

El sopar no hauria pogut ser millor, i la companyia, insuperable.

De camí cap a casa però, em vaig posar una mica trista, i contenta a la vegada, una sensació molt rara... Perquè em fa pena marxar però també recordo els bons moments....

Després d'una nit com la d'ahir ...què més puc demanar?