CAP DE SETMANA CULTURAL

Si si...tal i com ho llegiu: cultural!! De tant en tant, visitar una mica la ciutat no fa mal a ningu i em refereixo a quelcom diferent a fer una ruta de pubs. Divendres passat, Dublin oferia la "Dublin Culture Night" on des de les 5 de la tarda fins les 10 del vespre tots els museus, catedrals, etc estaven oberts gratuitament. Eeep!! Com que som catalans i la pela és la pela, vam decidir que no ens podiem perdre un esdeveniment com aquest. Aixi que tots puntuals a les 6 de la tarda davant del Trinity College.

Primera parada: Llibre de Kells

La veritat és que amb tanta gent que hi havia (clar, sent gratis...) casi no vaig ni veure el famós llibre però només per veure la biblioteca ja va valdre la pena. És maquissima, llàstima que no hi ha fotos, no se'n podien fer.

Després del Trinity vam fer via cap a una casa Georgiana que hi ha no massa lluny d'on erem. Amb mapes i GPS intern vam aconseguir (per fi) arribar a la casa. Quina patejada.... De tanta gent que hi havia ens van dir que haviem d'esperar una horeta per fer el tour per la casa, que estaven saturats. I com que el temps és or vam dir que adeu siau, que ja tornariem un altre dia i molt amables ells, ens van donar entrades per tornar-hi quan volguessim.

Cami cap el City Hall. Abans però parada al Dublin Castle on també ens van dir que hauriem d'esperar una bona estona per a visitar-lo...caram tu!!! Però bé, almenys vam passejar per la plaça que hi ha a l'entrada que realment jo la trobo molt maca.

I ara si, al City Hall. Una mica decepcionant perque nomes vam veure aixo, el Hall. No hi ha massa a veure, pero si que feien una mica d'explicació sobre Dublin i l'edifici però entre el soroll i el cansament, la veritat és que no vaig escoltar gaire. A fora hi havia una especie de timbalers, flautistes que no vaig saber ubicar massa bé dins el rollo irlandès, però no deixava de ser curiós i animava una mica la nit i la visita. I clar, una foto amb ells tampoc hi va faltar.

La última parada va ser a Christchurch. Una catedral que està just davant el pis on vivia jo abans... Encara recordo les campanes els diumenges al matí... I no tenia perdó de no haver'la vist encara. És molt maca, alguns diuen que més que Sant Patrick..

Aixi doncs, donavem per tancat el tour cultural de divendres al vespre i com tot acte, reunió o celebració a Irlanda, s'acaba al pub. Aquest cop però, hi ha testimonis, vaig anar a casa a fer bondat i dormir dora.

Va ser una gran nit però encara va ser millor el dissabte quan em vaig llevar i vaig veure aquell SOL que feia. La temperatura molt bona també i tot i que tenia son, no vaig dubtar a llevar-me i anar a donar un volt pel centre. Els dissabtes aprofito per anar a un mercat que hi ha a Temple Bar, amb carn, verdures i formatges tot fresc i organic (que també vol dir car). Però alla hi trobo les millors olives de Dublin, perquè a les botigues o bé no n´hi ha, o són cares o molt dolentes... Aixi que ja fa temps es va convertir en una rutina, sortir els dissabtes a comprar olives.


Després del mercat, cotxe i cap a Glendalough, un llac enmig de 2 muntanyes molt molt maco, a una hora de Dublin. Hi havia força gent i no m'extranya perquè amb un dia com aquell és difícil quedar-se a casa. Feia molt sol,i fins i tot caloreta. Crec que va ser un dels pocs (i ultims ) dies d'estiu que ha fet.
La vista del llac és preciosa i el cementiri és molt autèntic, fa una mica de cague i tot... Jo m'imagino aquest lloc un vespre plujós de novembre i se m'acudeixen moltes coses que hi poden passar.

I cap a casa. Espereu que el dissabte encara no ha acabat. Hi havia partit de rugbi ( Irlanda vs Georgia ) i va anar d'un pèl que no perdem també....carai aquests nois! A veure si espavilen una mica, que demà juguen contra França i ja em veig a venir el què passarà. Doncs bé, després del Rugbi, una dutxa i cap al centre a fer les ultimes pintes amb la Mònica que torna a casa. Va ser una gran nit, bailoteos i mamoneos varis, com sempre, i fins que ens van fer fora. Eren les 3 de la nit i cap a casa.
Diumenge va ser per descansar. Per descansar molt perquè realment, estava molt cansada.

(Gràcies Edu per les fotos)