DISSABTE, DIA COMPLERT

Aquesta setmana Dublín està de “Fira de Cavalls”. Com que sempre m’apunto a tot, allà vaig anar però sense saber massa de que anava tot allò.
Només arribar vaig adora-me que era el mateix lloc on van fer l’exposició de quadres, i també la fira per la Marató de Dones... A dins hi havia els estands amb roba de caballs, complements per montar a cavall, etc i despres altres coses que no tenien RES a veure amb els animals però clar...bussiness business...

Hi havia 3 zones amb cavalls. A la primera hi havia els nens i nois joves alla practicant salts, etc. A la segona una exhibició molt curiosa de la manera de caminar, unes combinacions ben estranyes....Caminaven de costat, en petits salts, girant el cap.. Molt raro pero curiós !!

I a la “Main Arena” hi havia el que ara mateix estic veient per la tele (potser vaig sortir i tot ahir...). Un camp ple de batlles de diferents formes, alçades i colors. L’espectacle començava i sense tenir ni idea de que anava, la Cristina i jo ens vam concentrar per intentar entendre com funcionava. Al final, unes cracs que ja dominavem el tema i podiem avançar esdeveniments i ens atreviem a dir coses com “ja veuras com ara toca... es menja el pal aquest...” o be “aquest tindra dues faltes...” .
Em vaix fixar en una dona america, de jaqueta vermella i un cavall blanc. No hi entenc res però vaig pensar que era bona...no se per que... Cuionssss que si hagues apostat per ella m´hauria emportat una pasta gansa perque va ser la guanyadora!!!!

Després vam tornar a la part de la fira i atenció que ara ve lo bo!!! No sé si us haureu fixat en la foto anterior, on es veu clarament l’ambient britànic que estem acostumats a veure a la tele... Els homes amb barrets de bombi, les dones del jurat amb aquelles jaquetes tant llargues...Doncs evidenment no hi podien faltar els barrets!! Amb la Cristina vam ser riques per un dia i ens vam emprovar la tira de barrets... Quin riure... no se si a la senyora que els venia li va fer tanta gràcia, però..



I a la nit… despedida de la Roser.
S’acaba l’estiu ( si és que en algun moment hi ha hagut estiu a Irlanda) i molts dels Catalans van tornant a casa per començar noves aventures. Aquesta setmana marxa la Roser, despres el Xavi, la Monica… i aixo em fa pensar que algun dia em tocarà a mi. L'altre dia va ser la Txell... una despedida un pel trista, amb plorera incorporada!

Vaig passar un rato molt agradable amb els amics catalans…Dec ser de les poques que no ha anat a casa a pendre el sol o la platja…. Però entre pintes, els bailoteos amb els polonesos i la tirada de trastos descarada d’un del segurotes (Edu, no explicare mes detalls….) vaig tornar a casa amb la sensació d´haver tingut una altra nit a Dublín per recordar… Realment aquets dies estic pensant molt…potser no és bo!!!

Molta sort Roser! Molta sort a tots!