UNA ALTRA ETAPA

"todo pasa y todo queda..pero lo nuestro es pasar. Pasar haciendo caminos..."

"Cantares", Serrat.

Aeroport del Prat. Barcelona.7 Octubre del 2007.

no tinc paraules per explicar com em sento ara mateix. Contenta de ser a casa, amb la família, ilusionada per la nova etapa que comença però terriblament trista per tota la gent que he deixat a Dublin.

Per les mil i una festes, els pubs, els irlandesos, la familia dels CAD, per les festes de nenes, els partits de futbol, el Fraizer-Fritangas,la nit cultural,Sant Patrick, la Marató de dones, per Sant Jordi i Sant Joan, pels 25 anys celebrats a Dublin, els dinars a ca la Txell, els bailoteos al Mess Maguires, el mercat de Temple Bar, els partits de Rugby, per Malahide i Howth, les classes de ball, els cavalls, les exposicions de quadres, els concerts, per les postes de sol que mai acaben , pels companys de feina, pel Damien Rice, el llibre de Da Vinci, els aniversaris, les festes de comiat, les excursions, per Cork Street, el bowling, els sopars entre setmana,les tardes espontanies de pintes, pels taxistes, ..

Per tot això i més... ho tornaria a fer!

Gràcies a tots/es que heu fet possible que aquests mesos hagin estat els més especials de la meva vida.

Us trobaré a faltar